Història de la Fundició

Els primers edificis van ser projectats i erigits a l’inici del s.XX i són obra dels enginyers i arquitectes –la majoria alcoians– de l’època, com Timoteo Briet Montaud, Vicente Pascual Pastor, José Cort Merita, Rafael Masanet Faus i Joaquín Aracil Aznar. Els seus estils artístics predominants són el Modernista i l’Eclèctic, el qual veiem sobretot en les seues façanes, tant en els edificis fabrils com els destinats a habitatges.

El primer edifici construït per a la societat "Rodes Hermanos" va ser El Vulcano, obra de l’enginyer Cort Merita i de l’arquitecte Pascual Pastor. És l’any 1908 quan es projecten les instal·lacions per a aquesta gran foneria, juntament amb unes altres indústries metal·lúrgiques i els tallers de carruatges d’Antonio Botella i Cia i José Reig Boronat.

Serà en les primeres dècades del s. XX quan queda conformat i delimitat l’urbanisme de l’illa. En anys posteriors es construïren alguns edificis, tant els que donen a l’exterior com al seu interior, destinats a magatzems, tallers de caldereria i torn, garatges i habitatges. Aquestes edificacions patiran algunes remodelacions a causa, sobretot, de les destrosses ocasionades en les teulades per les grans nevades dels anys 1926-27 i sobretot pels tres bombardejos que va patir per l’aviació italiana durant la Guerra Civil en els anys 1938-39, la qual cosa va propiciar que es construïra al seu interior un refugi antiaeri amb una capacitat per a més de 200 persones.

Durant la contesa civil, l’empresa "Rodes Hermanos" va ser col·lectivitzada, va passar a ser denominada "Indústries Metal·lúrgiques Alcoianes Socialitzades (I.M.A.S.)", i es va dedicar la seua producció a l’elaboració de material i armament per a l’exèrcit de la República. Una vegada acabada la guerra, les empreses tornen als seus propietaris anteriors, i "Rodes Hermanos S.A." es va dedicar a l’elaboració de maquinària per al sector agrícola, com ara premses i torns per a la producció de vins i olis, així com a la conducció i canalització d’aigües i a la construcció de maquinària i recanvis per a les indústries del calçat i tèxtils.

A banda de l’empresa "Rodes Hermanos S.A.", la qual ocupava la major part de les instal·lacions de la denominada illa de Rodes, va albergar altres empreses industrials, tant metal·lúrgiques com tèxtils, com la foneria d’Antonio Botella i Cia, taller de carruatges de José Reig Boronat, la filatura de Francisco Silvestre, la fàbrica de teixits de jute de Santiago Gisbert, la fàbrica d’olives farcides Grau, Pascual i Gisbert, i el taller de carrosseries La Moderna. Les activitats industrials i l’ús de les seues instal·lacions va acabar definitivament en la dècada dels anys 80 amb la ubicació en les seues instal·lacions de l’empresa tèxtil de Jorge Valor Coloma.

Una peculiaritat que presenta l’illa és la construcció d’habitatges intercalats entre les instal·lacions fabrils, la major part propietat dels industrials i la majoria eren de lloguer, amb la qual cosa s’asseguraven un ingrés extra a les seues rendes. Una altra peculiaritat és que en la planta superior de les entrades principals a les fàbriques es van construir espais habitables, a manera de porteria, amb les quals poder controlar l’accés a les instal·lacions.